per Laia Porta

Quan es parla del desenvolupament d’una col.lectivitat, d’un país, generalment es fa referencia exclusivament al progrés en el terreny de la producció material de bens de consum però rarament es te en compte el nivell de promoció cultural.

Si entenem per cultura l’expressió a través de la ciència i de l’art, de la nostra relació amb la naturalesa i els altres essers vius, especialment humans, el desenvolupament que ha de tenir un paper primordial per a la nostra felicitat és justament el de la cultura.

Els humans tenim la capacitat d’expressar-nos a través de les llengües que hem heretat o hem après. Ho fem servir com a mitjà de comunicació i com a forma de difondre  i comunicar la nostra vivència de la relació amb la naturalesa i amb als altres éssers humans a través de la poesia, la literatura en general, i també a través de les arts com la pintura, l’arquitectura, la dansa… és a dir totes les formes d’expressió de les nostres vivències.

De totes les formes artístiques de comunicació voldria centrar-me en el cant i la dansa. Justament son les formes menys promocionades en la vida política i social del nostrepaís i en canvi és la manera més directa d’expressar i comunicar sentiments i emocions.

La sensibilitat de l’expressió artística és una qualitat humana que cal desenvolupar des de la infància i la joventut perquè es la manera més adequada per mantenir l’equilibri personal i social i és la forma d’expressió més específicament humana.

Caldria promocionar escoles que facilitin l’aprenentatge d’aquestes formes d’expressió i al mateix temps facilitar l’existència de llocs on es pugui oferir al públic en general del nostre país el resultat de la creació dels diversos artistes que se senten estimulats per la receptivitat dels ciutadans a aquestes diverses formes d’expressar els sentiments i les emocions.

Amb els mitjans de comunicació dels que es disposa avui en dia, caldria que també es fessin servir per donar a conèixer aquestes manifestacions culturals a fi de poder enriquir la convivència a través del’art en les seves diverses formes d’expressió. A més del teatre, del cinema i de les sales de concert, convindria aprofitar els mitjans més moderns de comunicació – la televisió i les possibilitats d’internet – per utilitzar-los com a mitjans d’expressió de la música, del cant i de la dansa.

Ara be, aquestes possibilitats necessiten inicialment un suport públic perquè la societat no està prou disposada a fer despeses d’un cost suficient per garantir la seva producció i el seu desenvolupament. Caldria anar educant la mentalitat perquè aquestes formes d’expressió cultural siguin reconegudes com a tan importants per la vida humana com aquelles coses  que la ciutadania està acostumada a pagar el seu cost perquè així ha estat establert des de fa molts anys.

En situacions de crisi econòmica la població tendeix a prescindir d’aquelles coses que no formen part de les necessitats considerades elementals per sobreviure. En aquesta situació són els poders públics els que han de compensar-ho satisfent aquestes necessitats.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here