Per Lu Carlevaro

Imatge de: Karolina Font: kaboompics.com

De vegades, les coses més bàsiques, aquelles en les que ni pensem perquè les donem per suposades, ens poden sorprendre o ensenyar que la realitat no sempre és com la imaginàvem.
Músics que no escolten música. O que ho fan de manera molt limitada.
Una realitat contradictòria o difícil d’imaginar, però més freqüent del que pensem.

Des de els centres de formació, no hem de oblidar mai fomentar un dels aspectes més bàsics (tan bàsics que de vegades l’oblidem), com és guiar els alumnes en la meravellosa experiència de l’escolta. De l’escolta musical rica i variada, farcida d’estils com si fossin ingredients d’un plat suculent. Tastar, tacar-se i llepar-se els dits, no “fer un lleig” a cap sabor, ser atrevits i amb el temps i l’experiència, que això sigui un vehicle per a travessar barreres musicals i obrir nous paisatges, enriquint el seu imaginari sonor.

Vosaltres els joves, amb la realitat que vivim avui en dia on sembla que ja està tot inventat, rodejats de tantes opcions però alhora potser amb menys llibertat que en altres temps, teniu dret a no ser clons i a trobar la vostra pròpia identitat original.
Però serà molt difícil que ho feu si primer no us endinseu en l’aprenentatge, en l’exploració i l’experimentació dels més variats i inesperats móns musicals. I nosaltres, els professors, hem de predicar amb l’exemple i escoltar quins són els moviments musicals que ens proposeu, què és el que es cou en altres àmbits generacionals i seguir gaudint i deixant-nos sorprendre com el primer dia pels estils i expressions que sens presenten al davant. La música és un animal viu i palpitant i no podem deixar que ens passi pel davant des de la comoditat.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here