Per Jordi Lon

Aquesta màxima, tot i la seva simplicitat, és difícil de refutar en el context de la societat de la informació en què ens ha tocat viure. I si és certa en totes les dimensions de la nostra vida col·lectiva, ho és doblement en el terreny de les arts i de la cultura en general.

Difícilment veurem notícies generades des de l’àmbit cultural obrint informatius o encapçalant portades. I, quan hi són, acostuma a ser per la seva dimensió política o per la seva proximitat al camp de la premsa rosa o de successos, que tanta audiència generen.

La cultura, acceptem-ho, no té la centralitat que es mereix a la nostra societat. El més fàcil seria repartir culpes: que si els interessos econòmics, que si els pressupostos públics, que si la dictadura dels esports, que si el pèssim nivell del periodisme, que si som a anys llum d’Europa en consum cultural… Tot ben cert, segurament.

Però no podem defugir la responsabilitat que ens pertoca des del propi sector. Qui no comunica no existeix. I en general, salvant algunes honroses (i exitoses) excepcions, els projectes amb base artística, creativa, tenen  un problema de comunicació de marca important. Ens costa explicar-nos, visibilitzar-nos i -encara que no ens agradi utilitzar aquest concepte- ens costa vendre’ns.

I aquí és on hi ha la clau de volta de tot plegat: vendre’ns. Vendre les nostres propostes, els nostres projectes. És a dir: anar un pas més enllà del simple acte comunicatiu (que es basa en la transmissió d’informació) per abastar el terreny de l’intercanvi, de la cobertura de necessitats, de la transacció bidireccional. És a dir: del màrqueting.

Conèixer l’entorn on volem desenvolupar els nostres projectes, descobrir les motivacions de les persones que hi viuen, identificar el nostre públic objectiu i adaptar el nostre producte a les seves necessitats sabent, en tot moment, quina és la nostra singularitat, allò que ens permetrà connectar-hi. Res que no estigui inventat ni explicat als manuals. És qüestió de posar-nos-hi.

I, és clar, aprofitar tots els canals de difusió que la societat de la informació posa al nostre abast. De les xarxes als mitjans convencionals, de la publicitat a la viralitat. Però això, sense un bon coneixement de qui som, què tenim entre mans i a qui volem arribar, és només soroll.

SHARE
Previous articleAprendiendo a conjugar
Next articleCom ens definim?

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here