Per Àlex Fortuny

Una drecera consisteix en agafar un camí que ens estalvii recorregut, en obtenir un resultat estalviant esforços i temps. Sovint se’ns proposen camins alternatius que ens estalvien processos feixucs i tediosos. Aquesta lògica pot tenir el seu sentit quan estem parlant d’optimitzar el rendiment d’un parc eòlic, o busquem un mètode per a ordenar cursos clínics en un hospital. El progrés ens brinda opcions que ens fan la vida més fàcil, incloent-hi la nostra existència més quotidiana i també, com és el cas, alleugeren la complexitat dels processos creatius.

Aquesta dinàmica de reducció de l’esforç i els recursos sembla no encaixar d’igual manera amb les arts. Se’ns ofereix una idea de facilitat i lleugeresa lligada a la creació artística, que si be a la casella de sortida pot consolar-nos, a la llarga pot limitar-nos. Potser, d’alguna manera, part de la bellesa intrínseca de l’art consisteix en l’esforç sine qua non requerit per a arribar a un resultat honest i veritable. En aquest punt, sorgeix la pregunta: Si crear fos tan senzill, tan immediat, tan accessible, ens resultaria tan atractiu i interessant?

Els processos creatius estan canviant. Es promou una intel·ligència que deixa de banda l’activitat conscient per a esdevenir un conjunt de competències, capacitats, funcions, que poden ser entrenades per a augmentar la capacitat de treballar i de produir. Però sovint l’art ens exigeix,a més, que ens hi enfrontem amb les mans nues i amb una idea clara al cap per comunicar. No som màquines.

Potser es el moment de mirar-nos les indicacions i els passos a seguir amb una lleugera desconfiança; captar-ne l’essencial però enfrontar-nos a la creació amb les mans nues, amb menys manuals d’instruccions. Agafar porcions petites de material, idees simples, i fer-les crèixer per a que ens portin més lluny. Estimar la dificultat i escollir conscientment el camí més llarg per a caminar-lo amb deteniment, assaborint-ne els detalls. Conviure amb les preguntes i estimular la curiositat, perquè si no, com deia en Leonard Bernstein, ja podem callar i tornar a les nostres coves.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here