Per Guille Vidal-Ribas

El curs està a punt d’acabar i s’acosta l’hora de navegar cap a nous horitzons, especialment pels qui es graduen aquest any. Confio que marxareu del niu amb il·lusió i, desitjo, també amb un bon record d’aquesta etapa durant la qual hem tingut el plaer d’acompanyar-vos. Ara bé, no ens enganyarem: sortir al “món exterior” pot fer venir una mica de vertigen. Per això m’he proposat donar-vos un cop demà amb això que us tocarà fer ara: trobar feina.

El primer i més important: practica la proactivitat. Quedar-te a casa i esperar que et truquin no és una bona estratègia. Per tal d’estar al corrent de què està passant en el sector, convé veure espectacles, llegir premsa especialitzada i estar present a les xarxes socials. També et pots subscriure als butlletins de les associacions professionals del teu sector, per mitjà de les quals t’assabentaràs de convocatòries, audicions, cursos i altres (dansacat.org, aadpc.cat). Mou-te!

Dóna’t a conèixer: els contactes són importants. En el sector de les arts escèniques, la major part de projectes consisteixen a treballar en equip. Com més gran sigui la teva xarxa de relacions professionals, més probable serà que pensin en tu si sorgeix la necessitat de treballar amb algú del teu perfil.

La feina crida la feina. Al principi potser trigaràs una mica a fer-te un nom, però amb el temps i a mesura que vagis guanyant experiència i la gent et conegui, veuràs que les ofertes laborals tendiran a augmentar. No desesperis i continua picant pedra: tard o d’hora en recolliràs els fruits.

Passar per diversos projectes i circuits t’ajudarà a fer-te una idea més realista de com funciona el sector i a construir el teu propi criteri. Ara bé, compte amb acceptar qualsevol proposta: d’inici és normal, fins i tot convenient, dir que sí a allò que t’arribi, en pro de tot el que he exposat en els punts anteriors, però a mesura que creixis professionalment hauràs d’aprendre a dir “no, gràcies”, cosa que resulta molt més difícil.

En aquest darrer cas, es pot aplicar la que he batejat com a regla Bernardy (en honor a qui me la va plantejar). Funciona així:

Hi ha tres variables a considerar a l’hora d’acceptar o rebutjar un projecte artístic: a) l’equip humà, b) l’interès personal en el projecte artístic i c) les condicions econòmiques.

La regla Bernardy estableix que si un projecte t’ofereix només una o cap de les variables anteriors, el més probable és que acabis patint-ne el procés. En canvi, si les reuneix totes, no ho dubtis: és un sí com una catedral. I si només en reuneix dues, també paga la pena d’acceptar la feina, donant peu als escenaris següents:

a i b) Les condicions econòmiques no són bones, però gaudeixo i aprenc molt dels companys i el projecte em motiva i/o és positiu per al meu currículum.

a i c) El projecte no m’interessa gens des del punt de vista artístic, però disfruto amb l’equip i cobreix les meves necessitats econòmiques.

b i c) No suporto el personal amb qui em toca treballar, però el projecte és molt interessant i a més a més em paguen bé, així que ho aguanto mentre duri.

Tant de bo aquestes pistes us ajudin a encetar la vostra carrera professional amb felicitat i integritat. Molta merda i a reveure!

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here