Per Xevi Solà

Els debats sobre polítiques públiques en cultura s’acostumen a acabar amb la conclusió que cal aconseguir més diner públic per la cultura, sigui mitjançant una correcta legislació sobre el mecenatge, sigui amb increment del percentatge o pes del pressupost del Departament de cultura dins dels pressupostos públics. Tant una com l’altra raó han estat la cantarella habitual dels darrers 25 anys proclamada per pràcticament tothom i arreu. La realitat, però, ha demostrat que no s’augmentaven el pressupostos ni en creixia el pes en relació als altres Departaments governamentals.

Durant la legislatura 2006-2010 es va simular un increment perquè s’adherí mitjans de comunicació a les polítiques de la cultural per les legislatures 2010-2013 i 2013-2016 es va evidenciar, malgrat l’acoloriment que vam practicar, que la retallada era especialment significativa en matèria cultural.

Seria injust afirmar que hi ha hagut un cert fracàs dels diversos governants que han regit la cultura? El meu entendre no que ho seria. No han aconseguit els objectius, és evident, però perquè els ha faltat coherència en la seva defensa per falta d’un discurs propi sobre la cultura. Que vull dir amb això? Simplement que no s’ha construït , des del punt de vista pressupostari, un discurs que posés en valor la cultura per ella mateixa, sinó que se l’ha comparada amb altres capítols pressupostaris i, evidentment, les comparacions sempre són odioses. En cap dels departament que es consideren “essencials” d’un govern es plantegem mai si el seu pressupost és major o menor que el pes que el seu sector té en el PIB, per exemple, o si és més gran o més petits que els altres departaments. El més habituals és identificar les necessitats i veure com es cobreixen i es doten econòmicament.

Si analitzem les dades de despesa per ciutadà en matèria cultural, observarem que aproximadament, a Catalunya, després de la crisi 2008-2016 es destinen 115€ per habitant i per any a les polítiques culturals públiques, a raó de 33€ el Govern de la Generalitat, 66€ per habitant els ajuntaments i 16€ per habitant les diputacions i consells comarcals. Si aquesta dada la comparem amb la mitjana dels països europeus (200€/habitant) ens adonarem que tenim un llarg camí per recorre que permetria passar dels 862 milions anuals a 1.500 milions anuals. Tota l’administració local (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) pot fer un esforç superior al que fa i, pel volum de les seves competències, hauria d’arribar als 100€ per habitant i any. Per tant, qui té més necessitat de créixer és el pressupost de la generalitat que ha d’incrementar en 67€ per habitant els seus pressupostos.

La definició del pes específic de la cultura en les polítiques públiques que plantegem té un argument important al seu favor que és l’anàlisi de la despesa personal dels ciutadans. En un proper post, analitzarem quin és l’import del consum/persona en béns culturals i ho relacionarem amb el disseny de polítiques de consum.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here