per Ester Bartomeu

imatge: retrat de Clara Campoamor per MašaBreznik

Des del 1911 cada 8 de març es celebra el Dia Internacional de la Dona. Per arribar a reivindicar aquest dia ja es van haver de fer moltes accions per a que la societat li donés la importancia que havia de tenir. Tot i així, a Espanya la dona no va començar a tenir dret a vot fins al 1933. Us imagineu una societat on la dona no tenia dret a opinar sobre res? Com va dir una gran defensora dels drets de la dona Clara Campoamor (advocada, escriptora i política activa durant el període de la Segona República Espanyola)  “que la política sigui cosa de dos, perquè només hi ha una cosa que fa un sexe sol: donar a llum; les altres les fem tots en comú, i no podeu venir aquí vosaltres a legislar, a votar impostos, a dictar deures, a legislar sobre la raça humana, sobre la dona i sobre el fill, aïllats, fora de nosaltres.” Aquesta afirmació que ara ens sembla tan òbvia, va costar molta energía per a que fós escoltada amb serietat.

Tot i així, encara queda molt per fer.

Han sorgit molts moviments de defensa dels drets de les dones, potser alguns van fins a extrems que ens semblen fora de lloc, però si no arribem a equilibrar la societat de manera tranquila, potser hem d’anar a extrems per a que la societat se’n faci ressò d’una vegada. En un darrer informe publicat fa poc pel Conca sobre desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya, podem llegir que les dones han patit major discriminació professional de gènere, les dones han patit falta d’oportunitats de progressar professionalment en el sector cultural, les dones tenen major càrrega en les tasques de cura (infants, gent gran, gent dependent) i això és la principal barrera per accedir a l’ocupació. Perquè encara és la dona la que decideix abandonar la seva carrera professional i no pot accedir a llocs de treball de responsabilitat?

Ens hem preguntat que potser tenim una necessitat fisiològica que ens porta a tenir un sentit maternal, familiar, de cuidadores que els homes no tenen i no entenen? Potser sí…però no ens hauríem d’amagar darrera d’aquesta idea, aquest sentiment i emocionalitat no hauria d’anar en detriment del desenvolupament professional, sinó que, com diu Simon Dolan, doctor en Recursos Humans,  les dones tenen un millor potencial per liderar; les dones líders utilitzen més la part dreta del cervell que els homes, la qual està estretament relacionada amb la compassió i la cura. Les dones som emocionals, espirituals i amb majors possibilitats de comptar amb seguidors reflexius que busquen un significat al seu treball.

Encara queden racons de món on, com diu Ayisha Fuseini, emprenedora de l’any a Ghana (país on és difícil viure com a dona), els homes de la seva regió no volen una dona que fa coses que ells no són capaços de fer, se senten intimidats; volen que la dona estigui per sota per poder demostrar la seva vàlua. Potser aquest ha estat el problema durant dècades…sembla que a poc a poc ho anem corregint.

Gaudim de ser dones! Gaudim de ser com som! Aprofitem el nostre potencial i ensenyem-lo sense por!

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here